Fulles de Ruta: Roma

Aquest cap de setmana he anat a veure a un amic que esta d'Erasmus a Roma. La ciutat és preciosa, i quan arriba la primavera sembla que el món es desperta...

Tot i que és una ciutat molt turística, com les grans capitals...hi ha molts altres llocs per on perdre's...

El barri del Trastevere és molt bonic, petits carrerons plens de sorpreses a cada cantonada on pots dinar a preus molt assequibles ( pizza a 4eur). També hi trobareu el mercat de Porta Portesse, que és un "rastro" immens on pots trobar de tot i més, si més no, visitar-lo...el fan els diumenges a aquest mateix barri.

Si vols sortir de festa i no t'agrada la música comercial,  hi ha una casa okupada des de fa molts anys que fan diversos tallers i projectes socials. De dijous a diumenge també fan concerts i festivals de música, fa poc van tocar Reincidentes! La casa es diu Villagio Globale, i està a la parada de metro de Piramide. La casa també té servei d'alberg, val 10 euros la nit per si algú li interessa!

I bé...a part de tot això també vaig veure les grans construccions que van fer els romans durant el seu imperi...la Piazza di il Popolo, és molt impressionant, sempre hi han persones manifestant-se per alguna cosa. Des de dalt d'aquesta plaça hi ha un mirador amb unes vistes precioses.

A part d'aixo, penso que no podeu marxar de Roma sense anar a menjar un gelat al Palazzo del Fredo, la millor gelateria de la ciutat, on els dimarts i dijous està tot a meitat de preu!

La única cosa que em va faltar de veure, entre moltes altres és el vaticà...cosa que no em feia molta il·lusió i com que el temps era limitat...no el vaig poder veure, abans preferia la "La fontana di Trevi" el "Partenó" és molt impressionant així com també la "Boca de la Verità" i el "Colosseu". Totes les coses més turístiques estan bastant a prop entre elles, pero els busos són "gratis" sinó et pilla el revisor que et farà pagar una multa de 160e, però jo em vaig moure per tota Roma i aquest revisor mai el vaig veure!

Riu Tevere

 C.S.A.O Villagio Globale

Fontana di Trevi

Roma....ciutat kaotika i molt molt divertida..espero que tingueu la mateixa sensació que jo!!! 

Salut i primavera*

Situacionisme

Avui, parlant amb una amiga hem estat divagant sobre el nostre futur...com tota cosa que encara no ha passat, el futur és incert. 

El que passa es que quan una està estudiant, o portant un cert ritme de vida... quan decideixes canviar-lo, quan tens una edat concreta? Quan acabes d'estudiar has de treballar? Aquesta mena de preguntes eren les que em corrien pel cap aquest mati...què faig, cap a on vaig, què és el que realment vull..? 

Òbviament que no ho sé el que vull...però el que sí que no vull és que la societat em marqui el camí que he de seguir.

Quan algú està esperant una criatura, o està apunt de casar-se, la gent li diu a aquestes persones: "Aprofita que se t'acaba la bona vida! o quan algú fa alguna cosa que no ens agrada i li diem que allò que ha fet no és "normal"...qui diu que no ho és? Perquè s'ha d'acabar la bona vida?

La societat ha creat mecanismes de control, que ens anem transferint els uns als altres, perquè d'aquesta manera exercim un control en l'altre i un control sobre nosaltres mateixos. El control que fem sobre nosaltres mateixos és inevitable...ens aterra pensar que no tenim el control.... Però l'exercici de control sobre l'altre, és un acte de violència. 

Podem acompanyar a l'altre, estar amb ell/a, donar-li consells, però mai exercir un control, tot i que aquest control és invisible...

Per exemple, quan uns pares volen que el seu fill/a sigui músic, i des de ben petit l'apunten al conservatori, estan exercint un control sobre el fill, l'hi estan marcant un futur predestinat...Els pares han d'acompanyar a la criatura i ensenyar-la a viure i a sentir-se lliure per fer el que cregui, perquè tots som fills del món...
Penso que tenir un infant per ensenyar-li tot allò que tu no has pogut ser, és un acte molt egoista. 

La conclusió a la que he arribat és que m'he equivocat de societat...

Viure en un món en el que regna el control invisible i també el visible, un món on tu no hi fiques les teves normes, sinó que te les imposen, un món sord...que no escolta, un món que et marca el que has de fer en cada any de la teva vida, perquè si no, no seràs "normal"...jo ja no em crec tota aquesta mentira...

Per a mi passen els anys, com per a tots...però el temps cadascú el viu com vol, tot depen de cadascú de com es presenti al seu PRESENT* 

...Impedir que algú sigui, que algú s'expressi  o senti perquè no "li toca" per l'edat que té o per qualsevol altre motiu, a aquella persona no l'estem deixant ser tal i com és, cadascú escull com viure...cadascú escull la seva llibertat...!

Salut i fins aviat!

Fulles de ruta: Marroc

La setmana passada vàrem aterrissar a aquest bell país, Marroc. Com sempre he dit, per a mi, és un país ple de sorpreses i que per molt cops que hi vagis, sempre té alguna cosa nova que aportar-te.

Bé, aquest cop l'aventura va començar al desert, ens dirigim a Merzouga, per si algú està interessat en baixar cap al desert, des de Fez, és millor agafar la companyia d'autobusos Supratours, en comptes de CTM, ja que la primera arriba fins a Merzouga, que es l'últim poble abans d'arribar al Sahara.

Tot i que la zona està molt preparada al turisme, pots pactar un bon preu amb els guies. El desert és immensitat...és com un mar de sorra en el que només hi han dunes i dunes...Suposo que la no costum a veure aquest tipus de paisatges, ens impacta molt més. Els anomenats Touaregs, vesteixen amb robes de color blau, ja que fa molt anys, al desert hi va brotar una flor d'aquest color. Les antigues famílies nomàdes, prenien aquesta flor i s'embaduraven tot el cos de color blau, per protegir-se de la calor, de les mosques i de la malària, entre altres coses.

Per als touaregs, els homes i dones nomàdes del desert, el blau significa el color del món, el blau del cel...el sostre de la seva casa.

La sensació que jo he pogut viure al desert, és la immensa posta de sol on el cel es comença a ficar de tots els colors, és un espectacle. Quan surt la lluna mig adormida d'entre les dunes, el desert cambia...tot es transforma...començen a sentir-se els primers tambors a ritme de sons que canten a la llibertat. Les estrelles també prenen protagonisme...el temps sembla aturar-se....

Marroc és un país que et convida a fer un viatge en el temps, t'has de deixar perdre per els bells carrerons dels pobles, és un país que té desert, té mar, montanyes...cada cop que agafes l'autobús l'escenari canvia totalment...m'encanta!

Personalment, aquest país i jo tenim una relació molt mística i que potser molta gent no comparteix, però a mi sempre m'han tractat molt bé, adoro la seva gent, respecto la seva cultura i admiro els seus paisatges....a mi m'enriqueix l'ànima de tal manera que em renova i em fa sentir una mica més lliure a cada passa.

Penso que viatjar no consisteix en veure nous móns...sinò veure aquests nous móns amb uns altres ulls...

Em quedaré amb una frase que em va arribar en el viatge i que m'ha fet reflexionar molt...." Vosaltres teniu rellotges, però nosaltres tenim el temps...."

Salut i fins la proxima!

Substàncies del present

Atrapada en un present que jo he decidit..

No veus d'on vens ni cap aon vas...

pero saps què vols...i només et conformes en imaginar-ho

aquest és el problema, de tant que somiem e imaginem, 

ens oblidem que aquesta és la vida real,

i que no hi ha més que allò que vulguem veure.

El món t'espera...només hem d'obrir els ulls!!

Blau*

Venen dies blaus...
un blau del vent, del cel, de la pluja..
 inclús el sol allí també és blau,
 un blau que m'enamora i em fa sentir l'ànima encara més blava!

Tornem a Marroc!!!


"L'ésser humà no ha de buscar explicacions, teories sobre totes les coses...ha de viure ESCOLTANT. L'ésser que no dialoga, sinò que crea un debat, aquest ésser no viu, ja està mort intentant donar explicacions...."
Osho

La vida entra, la vida surt

El tímid sol d’hivern s’em posa dins la pell, com l’antídot per sobreviure, 

Els dies aquí són tranquils...Plens de silenci i d’amor.

El foc il·lumina la sala i la meva consciència es crema lentament...

Hi han tantes coses que m’agradaria dir-li al món..

La vida entra,

La vida surt.

 no ets conscient,

Tot el que passa al teu voltant

es desgasta, no ho cuides

potser ni ho aprecies.

La realitat del teu circ*

Les 100 formes mutants del teu cos

Les 100 llengües amb paraules del més enllà

Les teves 100 rialles que em regales cada matí

abans que es llevi el sol.

Les teves il·lusions

que pots compartir amb mi

Les teves mirades

Els teus silencis

Ens trobem en el núvol,

el nostre núvol construït de moments

que es van desfent quan

cau la pluja i que ja mai més tornaran

Per això l’amor!

La vida entra

La vida surt

fent camí...

Ballo en la obscuritat d’una nit de lluna plena,

 travesso boscos màgics per no perdre la il·lusió,

camino per una terra lliure

 que em dona cada dia una empenta cap al llac de la llibertat,

 il·lusionada per trobar-me amb noves cares, 

de ser jo mateixa

 i no perdre mai l’essència que nodreix la meva ànima.

De vegades pensem que estem perduts, 

no trobem el sentit de ser nosaltres mateixos, ens fa por obrir el cor i despertar...

Caminant per aquest món que descobreixo a cada passa,

amb decisió i esperança,

vivint aquest present on cada dia és primavera*